Meditacions Metafísiques,2021. Escultures de ceràmica i escriptori. 130x130x70 cm.

Escultures obridores

A partir de la tipologia d’escultura medieval de “Vierge ouvrante“, m’he inspirat lliurement per expressar la meva visió de l’home contemporani, que ha perdut el contacte amb la divinitat. L’interior buit d’un om centenari, de fusta ferida, recargolada, forta i compacte, contribueix a l’expressió d’un palau abandonat pels déus, que metafòricament és l’esperit de l’home.

Caminants

The four men walking in circles is an image which I strongly believe in, which is the spiritual unity of men thorough time. Art should be able to hold a legacy without any use of words, particularly in sculpture, which is an object who can last a whole civilisation and will be often left forgotten.

Amagatalls

L’etimologia del verb Amagar en Català és incerta: pot procedir de la paraulta mà, però també de la màgia. La llengua forma part de l’ànima de les persones, i aprofito per fer un joc de mans amb les meves escultures: el fet de tenir dos vistes principals, i que la figura es pugui amagar darrera la protecció de la formes, m’ajuda a comunicar un missatge molt subtil, que és el de l’existència de realitats més enllà de les aparents.

Palaus deshabitats

L’home és un palau habitat per Déu.
Però l’home és fora de si mateix,
lluny del centre de la llar,
al marge de la naturalesa.
Home que no sap llegir el cel,
ha donat el més important a canvi de res.

Carrara

Obres realitzades durant els quatre anys que vaig viure a Itàlia, del 2008 al 2012. És el periode en que sento la llibertat creativa després de la disciplina de l’aprenentatge acadèmic. La serie de les Maschere, Amor, Classic, Paisatges i retrats, van quedar impregnades d’aquella poètica toscana: la pluja, l’arquitectura i la nostàlgia d’un passat màgic, on tot era possible.

Dibuixos

El dibuix és una disciplina que mai es deixa de practicar. Per mi és un exercici d’estil, una gimnàstica i un estímul constant: el model, el full en blanc, i uns pocs minuts per resoldre allò essencial en el dibuix, que és la composició, l’expressió, el volum, el ritme… És l’equivalent a l’assaig del pianista, però a diferència de la música, que s’esvaeix, el dibuix queda fitxat.